És probable que en més d'una ocasió aquest tema t'hagi cridat molt l'atenció. Quan escoltem aplicacions nadives i híbrides poden arribar a la nostra ment moltes idees i conceptes. A Useit sabem que aprendre a diferenciar correctament entre una aplicació nativa i una híbrida, ens permetrà desenvolupar el nostre projecte prenent les millors decisions pel que fa a les funcionalitats i característiques pròpies que volem oferir als nostres clients.
Què són les aplicacions nadives i híbrides?
Les aplicacions nadives són aquelles desenvolupades per a sistemes operatius mòbils, ja sigui Android o iOS. A Android es fa ús del llenguatge de programació Java, mentre que a iOS s'utilitza Swift. Aquests llenguatges de programació són els oficials per als respectius sistemes operatius. D'altra banda, quan parlem d'aplicacions híbrides ens referim a aquelles que utilitzen tecnologies com HTML5, CSS3 i TypeScript, unides i processades a través de Frameworks com Apache Córdova, Angular o Ionic, entre d'altres.
Avantatges i desavantatges
En relació amb les aplicacions híbrides, és important tenir en compte que es desenvolupen una sola vegada. Això significa que es programa una única aplicació i aquesta es pot compilar per a diversos sistemes operatius, la qual cosa es coneix com ‘App multiplataforma’. Pel que fa a les aplicacions natives, imaginem una situació en la qual, com a desenvolupadors, volem expandir el nombre d'usuaris que usin la nostra aplicació; és a dir, desitgem desenvolupar un prototip inicial en Android i iOS.
Hem de pensar en els recursos operacionals que necessitem per desenvolupar-la, ja que resulta necessari un desenvolupador iOS i Android per crear aquesta aplicació per a tots dos sistemes operatius, la qual cosa implica costos de temps i diners.
Ara com ara, la balança s'inclina més per les aplicacions híbrides; però arriba l'hora de parlar dels avantatges que tenen les aplicacions nadives.
Una d'elles és que aquest tipus d'aplicacions tenen menys capes per poder arribar a les funcionalitats pròpies del dispositiu per realitzar una acció. Si volem accedir a la càmera, GPS o sensors del dispositiu, el codi està optimitzat perquè la funcionalitat es dugui a terme ràpidament.
Imaginem, per exemple, quan usem dispositius Apple (iPhone, iPad, iPod, MAC). Aquests són desenvolupats per les mateixes persones que desenvolupen el programari, permetent que els recursos del maquinari siguin utilitzats al màxim pel mateix. De la mateixa manera ocorre amb les aplicacions nadives, com que el llenguatge de programació està optimitzat perquè consumeixi al màxim els recursos del dispositiu, permeten aplicacions més ràpides i optimitzades.
Algunes de les avantatges en les aplicacions natives serien:
· Millor rendiment
· Menor consum de memòria
· Major velocitat
· Aprofitament total del maquinari del dispositiu
Aquestes característiques escassegen una mica més en les aplicacions híbrides, el rendiment de les quals és menor en comparació de les nadives.
Com detectar una aplicació nativa i una híbrida?
Quan descarreguem alguna aplicació és difícil detectar si és híbrida o nativa. Les interfícies d'usuaris ajuden molt en aquest cas.
iOS, per exemple, té identitat en els components com otons, caixes de textos i checkboxs, entre d'altres. El mateix passa amb Android, les interfícies del qual solen tenir la seva pròpia identitat, independentment del disseny que li apliquem. Pel contrari, en les aplicacions híbrides, els components són variables i no identifiquen l'estil d'un determinat sistema operatiu.
Ara que coneixes totes les característiques i diferències que hi ha entre una aplicació nativa i una híbrida, quina creus que has de desenvolupar per a aquest gran projecte que tens en ment? Qualsevol quina sigui la decisió per la teva emprenedoria, amb Useit podràs portar-ho al proper nivell.